Aquesta pàgina està
dedicada a un espectacle que ja no es fa en l'actualitat, però que en
volem deixar constància en aquesta web. Per això posem aquí tota la
informació referent a l'espectacle.
La
punyalada
L'esbart Olot, de l'Escola
de Dansa Folklòrica de la Garrotxa, i l'Esbart Montgrí,
de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí,
ambdós membres de l'Associació d'Esbarts de les Comarques
Gironines, han decidit ajuntar els seus esforços per produir
un gran espectacle basat en la novel·la La Punyalada de l'escriptor
olotí Marià Vayreda.
Un espectacle on es
conjuminen la dansa,
la música i el cant per representar les relacions entre els tres
personatges –l'Albert, l'Ibo i la Coral·lí-, en l'escenari feréstec de
l'alta Garrotxa, a començament de la dècada dels quaranta del segle
XIX, després de la Primera Guerra Carlina, quan alguns ex-combatents es
dedicaven al bandolerisme.
L'espectacle té una durada
aproximada de
75 minuts i una participació de més de 60 balladors. La música s'ha
concebut expressament per a aquesta obra i s'interpreta en directe.
Tota l'escenografia –fruit d'un rigorós estudi-, així com el variat
vestuari han estat creats exclusivament per a La Punyalada, la qual
cosa dóna com a resultat un espectacular entorn escènic que,
conjuntament amb la música i la coreografia proposen un muntatge d'alt
nivell basat en la creació i la recerca, amb la intenció de transcendir
els ambients tancats i llocs comuns on malauradament han d'actuar els
esbarts i accedir als fòrums i audiències més universals.
En l'obra es poden
distingir dos plans
conceptuals i, per tant, escènics: d'una banda, hi ha el pla
descriptiu, que té a veure amb l'època, el lloc i l'ambient social on
es desenvolupa l'acció. Això queda palès en part pel material musical,
coreogràfic i d'indumentària que ens hi remet, on apareixen
interessants documents inèdits del nostre patrimoni, com el Contrapàs
Llarg d'Olot. De l'altra, s'expressa un món psicològic, uns simbolismes
i uns universals dramàtics, utilitzant un seguit de recursos escènics,
de moviment i d'expressió. En aquest aspecte és on apareixen recursos i
tècniques contemporànies de dansa i teatre, on s'aplica la investigació
sonora amb diversos mitjans sonors: la percussió, el cos i
l'electrònica.
Finalment, cal dir que al
costat dels
idiomes dansístics de la Garrotxa i comarques veïnes -que inclouen el
contrapàs antic, les sardanes curta i contemporània- prenen part a
l'obra altres llenguatges coreogràfics, que formen part tant de la
nostra arrel com de la nostra actualitat de poble que balla i ballarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada